I avui que et puc fer una can?
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills
els ulls inquiets el cos altiu
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus
amb cada nota del teu nom Laura.
M'es tan difi cil recordar
quants escenaris
la nostra angoixa per l'avui
la nostra joia pel dem..
a casa, enmig de tants companys
o a un trist exili mar enll..
mai no ha mancat el teu ale Laura
I si l'atzar et porta lluny,
que les deus et guardin el cami
que t'acompanyin els ocells
que t'acaronin els estels
i en un racod'aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi hauramagat sempre el teu so Laura-